Nalba · Enginyeria d’activitats
Estudi tècnic per implantar centre d’entrenament a Badia del Vallès. Abans de llogar o comprar, convé definir l’activitat real i comprovar que el local és adequat.
Badia del Vallès · Vallès Occidental
La història municipal explica la creació de Badia del Vallès com a municipi independent el 1994, després de la gestió compartida amb Barberà i Cerdanyola del Vallès. Per estudiar un local cal identificar el terme i la finca exactes i consultar els antecedents amb l’administració competent. La proximitat a naus o polígons d’un municipi veí no acredita ús industrial admès a Badia.
En una ciutat formada a partir d’un polígon d’habitatges, cal estudiar especialment la relació del local amb els usos residencials i les circulacions comunes. Un projecte de salut, exercici, formació o reunió ha de resoldre accessibilitat, evacuació, ventilació i impacte acústic amb el programa real. Les activitats mixtes i les instal·lacions en façana o coberta requereixen una comprovació conjunta abans de la reforma.
El portal municipal d’urbanisme i la seu electrònica donen accés als tràmits. Cal confirmar els models i el règim vigents amb els serveis tècnics segons procés, superfície, equips i ocupació; una fitxa antiga de llicència d’activitat innòcua no s’ha d’aplicar automàticament a totes les obertures. S’han de coordinar obres, activitat i autoritzacions sectorials exigibles.
Abans de reformar cal comprovar el planejament executiu, les modificacions i els antecedents de la nau o del local. Les obres d’adequació s’han de coordinar amb la tramitació d’activitat. Canvis de distribució, procés, ocupació o emmagatzematge poden alterar evacuació, ventilació i protecció contra incendis; projecte i certificats han de correspondre a l’execució efectiva.
En locals de Badia del Vallès de salut, exercici, formació o reunió cal definir sales, serveis i ocupació simultània. L’itinerari accessible i les sortides han de ser compatibles amb l’edifici. Cal estudiar soroll i vibracions respecte dels habitatges, aportació d’aire exterior i ubicació de les instal·lacions, amb un projecte coherent amb l’activitat real.
RITE · IT 1.1.4.2.2 i 1.1.4.2.3
El RITE classifica els gimnasos i locals esportius, excepte piscines, com a IDA 3. El mètode de cabal per persona de la taula 1.4.2.1 parteix d’una activitat d’uns 1,2 met i baixa contaminació d’altres fonts; no s’ha d’aplicar automàticament a una sessió d’exercici intens.
Per a locals d’elevada activitat metabòlica on no es fuma, el mètode C permet utilitzar la concentració de CO₂ com a indicador de bioefluents humans. La taula 1.4.2.3 fixa per a IDA 3 un increment de 800 ppm respecte de l’aire exterior, no una concentració interior absoluta de 800 ppm.
Una lectura de CO₂ no comprova per si sola tota la qualitat de l’aire ni el compliment de la instal·lació. Cal justificar el mètode de càlcul, l’ocupació, la intensitat d’ús i les altres fonts de contaminants, amb aportació d’aire exterior i distribució adequades. La recirculació d’aire de la climatització no equival a renovació exterior.
BOE: RITE i taules de ventilació. Font consultada el 16 d’octubre de 2026.
Codi d’accessibilitat de Catalunya
La guia oficial de març de 2025 del Decret 209/2023 inclou els centres esportius amb superfície útil total superior a 250 m² entre els establiments que han de tramitar i disposar de la fitxa de condicions d’accessibilitat. Es compten tant les zones d’ús públic com les d’ús privat. Cal confirmar la classificació de l’activitat segons l’annex 3a, l’àmbit concret i els terminis aplicables de l’article 122.
La guia indica que la fitxa s’incorpora a l’expedient d’activitats i se’n conserva una còpia a disposició del públic. Si l’ens local encara no retorna la fitxa segellada, admet la còpia presentada amb el resguard del registre. Cal consultar el procediment municipal vigent.
La fitxa informa de les condicions d’accessibilitat; no substitueix la justificació tècnica. Cal estudiar accessos, itineraris, serveis higiènics i la resta de condicions segons edifici, ús i intervenció. En edificis existents s’han de contrastar les taules de l’annex 3d quan correspongui. El llindar de la fitxa no és una exempció general de les obligacions d’accessibilitat.
Guia oficial per emplenar la fitxa · Decret 209/2023 i recursos oficials. Fonts consultades el 16 d’octubre de 2026.
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · centre entrenament
En entrenament, els pesos lliures i les màquines obliguen a estudiar càrregues, vibracions, circulacions i activitat metabòlica.
Cal definir l’ús aplicable al CTE DB-SI a partir de l’activitat real. En usos no definits, el document preveu l’assimilació a l’ús més adequat. Magatzems i zones industrials poden requerir altres criteris; no s’ha d’aplicar una sola taula a tot l’immoble sense estudi.
El DB-SI 3, taula 3.1, estableix com a referència general 25 m amb una sola sortida i 50 m amb més d’una, però inclou excepcions i altres condicions d’ocupació, ús i altura d’evacuació. Complir només la longitud no valida la sortida. El projecte ha de justificar recorreguts reals, alternatives, amplades i portes.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La càrrega de foc és l’energia potencial dels materials combustibles: mobiliari, equips, productes i emmagatzematge. No equival a l’aforament ni obliga a tractar tot local com una indústria. Cal identificar locals de risc especial i possibles zones d’emmagatzematge, aplicant els criteris del DB-SI i, quan correspongui, del RSCIEI.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Revisió de fonts: 8 d’octubre de 2026. Els valors explicats s’han de contrastar amb totes les condicions del cas concret.
Compara els aspectes tècnics d’altres activitats del mateix àmbit. Si combines serveis en un local, cal estudiar-los conjuntament.
Fonts municipals consultades el 16 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
