Nalba · Enginyeria d’activitats
Estudi tècnic per implantar centre de fisioteràpia a Cabrera de Mar. Abans de llogar o comprar, convé definir l’activitat real i comprovar que el local és adequat.
Cabrera de Mar · Maresme
La documentació municipal identifica àmbits industrials com el Camí del Mig i les Corts, i publica planejament específic del PA-9. El projecte ha de comprovar les determinacions vigents de la finca; la informació general d’un sector no acredita per si sola els usos ni les obres admissibles en una nau.
El catàleg distingeix la compatibilitat i el règim urbanístic, mitjançant URB_01, de la consulta de classificació de l’activitat, ACT_01. Convindrà aclarir tant si l’ús és admissible com quin procediment correspon al servei o procés abans d’invertir en l’adequació.
La FUE municipal diferencia ACT_05, comunicació amb projecte i certificat, d’ACT_06, amb certificat, i també preveu comunicació ambiental i llicència ambiental. El règim correcte depèn de l’activitat real i de les seves condicions; no es determina únicament pel nom comercial del negoci.
El catàleg separa les comunicacions d’obres amb intervenció tècnica, URB_19, i sense intervenció tècnica, URB_23, de les llicències que requereixen projecte. També incorpora un tràmit propi de gual i adequació de vorera, URB_17. Cal estudiar aquests accessos quan es preveu entrada de vehicles o recepció de mercaderies.
En una consulta, centre d’exercici, aula o espai associatiu de Cabrera de Mar cal comprovar l’ús previst i l’abast de les obres. Accés accessible, evacuació, lavabos, acústica i ventilació han de poder resoldre’s a l’edifici concret, també quan el local anterior ja disposava d’una activitat comunicada.
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · centre fisioterapia
En fisioteràpia ambulatòria, el DB-SI aplica les condicions particulars d’ús Administratiu. Cal revisar els serveis reals i les necessitats d’ajuda dels usuaris.
Cal definir l’ús aplicable al CTE DB-SI a partir de l’activitat real. En usos no definits, el document preveu l’assimilació a l’ús més adequat. Magatzems i zones industrials poden requerir altres criteris; no s’ha d’aplicar una sola taula a tot l’immoble sense estudi.
El DB-SI 3, taula 3.1, estableix com a referència general 25 m amb una sola sortida i 50 m amb més d’una, però inclou excepcions i altres condicions d’ocupació, ús i altura d’evacuació. Complir només la longitud no valida la sortida. El projecte ha de justificar recorreguts reals, alternatives, amplades i portes.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La càrrega de foc és l’energia potencial dels materials combustibles: mobiliari, equips, productes i emmagatzematge. No equival a l’aforament ni obliga a tractar tot local com una indústria. Cal identificar locals de risc especial i possibles zones d’emmagatzematge, aplicant els criteris del DB-SI i, quan correspongui, del RSCIEI.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Revisió de fonts: 8 d’octubre de 2026. Els valors explicats s’han de contrastar amb totes les condicions del cas concret.
Compara els aspectes tècnics d’altres activitats del mateix àmbit. Si combines serveis en un local, cal estudiar-los conjuntament.
Fonts municipals consultades el 15 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
