Estudi tècnic per implantar nau industrial al Pont de Vilomara i Rocafort. Abans de llogar o comprar, convé definir l’activitat real i comprovar que el local és adequat.
El Pont de Vilomara i Rocafort: polígon El Pont i tramitació
Polígon El Pont i accessos de l’establiment
La fitxa municipal situa el polígon El Pont al nord del nucli urbà i identifica l’accés per la BV-1224. Per a una implantació actual cal comprovar la parcel·la i els itineraris efectius, sense donar per vigents percentatges històrics d’ocupació o disponibilitat. Cal estudiar girs, càrrega i descàrrega, recorreguts de persones i accés d’emergència amb els vehicles i l’afluència previstos.
Urbanisme: model específic amb la instància
L’Ajuntament indica que les sol·licituds d’urbanisme s’han de presentar mitjançant instància genèrica amb el model corresponent i la documentació addicional necessària. Abans d’adequar un local cal definir l’abast de les obres i identificar el tràmit vigent. Aquest canal de registre no elimina els requisits de la llicència o comunicació ni substitueix la tramitació de l’activitat.
Confirmar el procediment municipal i les autoritzacions sectorials
La FUE municipal facilita informació empresarial i tràmits d’activitat. Cal confirmar el règim i els models vigents segons procés, superfície, equips i ocupació. En les sol·licituds d’urbanisme cal aportar el model específic i la documentació que indica l’Ajuntament amb la instància genèrica. Compatibilitat, obres i autoritzacions sectorials exigibles s’han de coordinar abans de l’inici.
Abans de reformar cal comprovar el planejament executiu, les modificacions i els antecedents de la nau o del local. Les obres d’adequació s’han de coordinar amb la tramitació d’activitat. Canvis de distribució, procés, ocupació o emmagatzematge poden alterar evacuació, ventilació i protecció contra incendis; projecte i certificats han de correspondre a l’execució efectiva.
Abans de decidir l’emplaçament al Pont de Vilomara i Rocafort
En una nau del Pont de Vilomara i Rocafort cal contrastar ús admès, antecedents i serveis abans d’instal·lar equips. L’inventari ha de diferenciar matèries primeres, producte acabat, embalatges i residus amb les seves quantitats. Distribució i alçades d’emmagatzematge han de fonamentar càrrega de foc, sectors, estructura i protecció contra incendis.
Llei 3/2010 · Ordre ISP/17/2025
Incendis: projecte, certificat i comprovació
Cal comprovar si l’establiment està subjecte al control preventiu de la Generalitat. L’informe previ es tramita amb la documentació tècnica corresponent; no acredita que les mesures projectades ja s’hagin executat. La classificació i l’abast de la intervenció s’han de contrastar amb el projecte real i els supòsits legals aplicables.
Després d’executar el projecte
Per als supòsits de l’annex 1 de la Llei 3/2010 sotmesos al control preventiu corresponent, l’article 2 de l’Ordre ISP/17/2025 preveu el certificat d’adequació redactat per tècnic competent. S’entrega al promotor o titular abans de l’acte de comprovació i l’entitat col·laboradora l’ha de tenir per efectuar-lo. El certificat i l’acte de comprovació són documents diferents.
Obres sotmeses a LOE i CTE
En els casos previstos per l’Ordre, el certificat final d’obra fa aquesta funció. Ha d’incorporar les modificacions no significatives en matèria d’incendis i els controls i resultats exigibles: equips i sistemes de protecció, sectorització, reacció al foc i protecció dels elements estructurals quan correspongui. Cal conservar una documentació coherent amb l’execució final.
Definir els processos productius, la maquinària i les potències instal·lades.
Inventariar materials, emmagatzematge i residus; estudiar el risc d’incendi i la compartimentació.
Comprovar accessos de vehicles, molls, ventilació i possibles emissions o sorolls.
Documentació de partida
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · nau industrial
Evacuació, foc, alçades i ventilació
En una nau, la maquinària, les matèries primeres, els productes i els sectors de treball defineixen l’escenari de projecte.
Quina normativa d’incendis s’ha d’aplicar?
Cal verificar l’àmbit del RSCIEI aprovat pel RD 164/2025 i les disposicions transitòries per a establiments existents, reformes i expedients en curs. En usos mixtos s’ha d’estudiar també la relació amb el CTE. El nom comercial de l’activitat no resol per si sol el règim aplicable.
Els límits de recorregut i el nombre de sortides s’han de justificar amb les condicions del RSCIEI aplicables a la configuració, risc i ocupació. Cal dibuixar els recorreguts reals entre equips i prestatgeries i comprovar sortides, amplades i alternatives.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La densitat de càrrega de foc ponderada i corregida Qs s’expressa en MJ/m². Considera combustibles, quantitats, poder calorífic i coeficients del mètode aplicable. El risc intrínsec resultant condiciona sectorització, protecció i altres exigències. Exemple explicatiu: 100 kg d’un material de 20 MJ/kg aporten 2.000 MJ abans de ponderacions i correccions; no és encara el càlcul reglamentari de Qs.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Ventilació: aire exterior, climatització i extracció
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Fonts municipals consultades el 16 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
Abans de comprometre’t amb el local
Envia’ns l’adreça, els plànols disponibles i una descripció del que vols fer. Podrem estudiar la viabilitat i concretar el projecte.
Per preparar la consulta: adreça del local, superfície aproximada, plànols o fotografies disponibles, ús anterior, equips previstos i una breu descripció del servei o procés. Indica també si tens previstes obres o si l’activitat ja està en funcionament.