La documentació municipal de 2025 identifica els polígons de Sant Pere Molanta i Clot de Moja en un encàrrec d’auditories de residus empresarials. Per triar una nau cal contrastar ús admès, serveis, accessos i antecedents de l’edifici, amb el procés i els residus que generarà l’activitat.
Finques no contigües
La fitxa municipal de certificats urbanístics indica que, en finques no contigües, cal sol·licitar i emetre un certificat per a cadascuna. Si el negoci preveu espais separats, cal identificar-los des de l’estudi inicial i contrastar els usos, les instal·lacions i la tramitació de cada emplaçament.
Compatibilitat urbanística i serveis disponibles
El certificat municipal de compatibilitat contrasta el planejament i la disponibilitat i suficiència dels serveis públics per a l’activitat projectada. Cal descriure operacions, dimensions, ocupació i equips per preparar la consulta. Aquesta comprovació es coordina amb el règim d’obertura, les obres i els informes sectorials que corresponguin, amb els formularis vigents del cas concret.
La reforma s’ha de definir amb els antecedents i l’estat real de l’immoble. Cal representar distribució, altells, estructura i compartimentacions, i resoldre accessibilitat, evacuació, ventilació i instal·lacions. Els plànols i certificats han de correspondre a l’execució final; una activitat anterior no acredita qualsevol ampliació o nou servei.
Abans de decidir l’emplaçament a Olèrdola
En un centre logístic d’Olèrdola cal concretar mercaderies, embalatges, prestatgeries i alçada d’emmagatzematge. Aquestes dades condicionen càrrega de foc i protecció contra incendis. Cal comprovar passos i sortides amb el magatzem en servei, i coordinar molls, maniobres i itineraris de persones i vehicles, inclosos els espais auxiliars separats.
Aspectes que ha d’incloure l’estudi
Descriure mercaderies, volum d’emmagatzematge, alçada i configuració de les prestatgeries.
Separar circulacions de persones, carretons i camions i estudiar l’operativa dels molls.
Recollir horaris i freqüència de càrrega i descàrrega per estudiar l’impacte acústic.
Documentació de partida
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · centre logistic
Evacuació, foc, alçades i ventilació
En logística, el contingut i l’alçada d’emmagatzematge, els embalatges i les prestatgeries poden condicionar decisivament el risc.
Quina normativa d’incendis s’ha d’aplicar?
Cal verificar l’àmbit del RSCIEI aprovat pel RD 164/2025 i les disposicions transitòries per a establiments existents, reformes i expedients en curs. En usos mixtos s’ha d’estudiar també la relació amb el CTE. El nom comercial de l’activitat no resol per si sol el règim aplicable.
Els límits de recorregut i el nombre de sortides s’han de justificar amb les condicions del RSCIEI aplicables a la configuració, risc i ocupació. Cal dibuixar els recorreguts reals entre equips i prestatgeries i comprovar sortides, amplades i alternatives.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La densitat de càrrega de foc ponderada i corregida Qs s’expressa en MJ/m². Considera combustibles, quantitats, poder calorífic i coeficients del mètode aplicable. El risc intrínsec resultant condiciona sectorització, protecció i altres exigències. Exemple explicatiu: 100 kg d’un material de 20 MJ/kg aporten 2.000 MJ abans de ponderacions i correccions; no és encara el càlcul reglamentari de Qs.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Ventilació: aire exterior, climatització i extracció
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Fonts municipals consultades el 16 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
Abans de comprometre’t amb el local
Envia’ns l’adreça, els plànols disponibles i una descripció del que vols fer. Podrem estudiar la viabilitat i concretar el projecte.
Per preparar la consulta: adreça del local, superfície aproximada, plànols o fotografies disponibles, ús anterior, equips previstos i una breu descripció del servei o procés. Indica també si tens previstes obres o si l’activitat ja està en funcionament.