Nalba · Enginyeria d’activitats
Estudi tècnic per implantar centre logístic a Sant Andreu de Llavaneres. Abans de llogar o comprar, convé definir l’activitat real i comprovar que el local és adequat.
Sant Andreu de Llavaneres · Maresme
El directori municipal situa equipaments al polígon industrial, al carrer de la Indústria. Per escollir una nau cal comprovar l’ús admès, els accessos i els serveis de la parcel·la concreta. Les dades generals d’un equipament o un plànol històric no acrediten la disponibilitat actual d’un solar ni l’aptitud d’un edifici.
El portal municipal de recollida comercial indica que les noves activitats poden consultar les necessitats de contenidors i els canvis del servei. Cal distingir els residus assimilables municipals dels generats pel procés industrial o de reparació. La presència d’una deixalleria al polígon no implica que admeti qualsevol residu d’empresa.
El catàleg municipal diferencia comunicació amb certificat tècnic i amb projecte i certificat, canvi de titularitat i comunicació ambiental. L’apartat d’urbanisme també enllaça l’informe urbanístic associat a activitats. Cal classificar el projecte complet i revisar els requisits i formularis vigents de la fitxa que correspongui.
El catàleg inclou la comunicació prèvia d’obres CP01 i altres procediments urbanístics. Cal comprovar si la intervenció prevista encaixa en aquest supòsit o necessita una altra habilitació i coordinar-la amb activitat, prevenció d’incendis i autoritzacions sectorials exigibles. Els antecedents, plànols i certificats s’han de contrastar amb l’execució real.
En un centre logístic de Sant Andreu de Llavaneres cal revisar el trajecte fins a la finca i els girs amb els vehicles previstos. Mercaderies, embalatges, prestatgeries i alçada d’emmagatzematge han de constar al projecte contra incendis. Cal comprovar molls, paviment i separació dels itineraris de persones sense ocupar passos o sortides.
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · centre logistic
En logística, el contingut i l’alçada d’emmagatzematge, els embalatges i les prestatgeries poden condicionar decisivament el risc.
Cal verificar l’àmbit del RSCIEI aprovat pel RD 164/2025 i les disposicions transitòries per a establiments existents, reformes i expedients en curs. En usos mixtos s’ha d’estudiar també la relació amb el CTE. El nom comercial de l’activitat no resol per si sol el règim aplicable.
Els límits de recorregut i el nombre de sortides s’han de justificar amb les condicions del RSCIEI aplicables a la configuració, risc i ocupació. Cal dibuixar els recorreguts reals entre equips i prestatgeries i comprovar sortides, amplades i alternatives.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La densitat de càrrega de foc ponderada i corregida Qs s’expressa en MJ/m². Considera combustibles, quantitats, poder calorífic i coeficients del mètode aplicable. El risc intrínsec resultant condiciona sectorització, protecció i altres exigències. Exemple explicatiu: 100 kg d’un material de 20 MJ/kg aporten 2.000 MJ abans de ponderacions i correccions; no és encara el càlcul reglamentari de Qs.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Revisió de fonts: 8 d’octubre de 2026. Els valors explicats s’han de contrastar amb totes les condicions del cas concret.
Compara els aspectes tècnics d’altres activitats del mateix àmbit. Si combines serveis en un local, cal estudiar-los conjuntament.
Fonts municipals consultades el 16 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
