Nalba · Enginyeria d’activitats
Estudi tècnic per implantar centre de formació a Sitges. Abans de llogar o comprar, convé definir l’activitat real i comprovar que el local és adequat.
Sitges · Garraf
La documentació municipal de mobilitat identifica el polígon industrial Mas Alba al nord de l’accés Sitges centre de la C-32. Per escollir una nau cal comprovar la finca, l’ús admès, els serveis i la maniobra de vehicles. Les propostes del pla de mobilitat no acrediten que una actuació ja s’hagi executat.
La seu electrònica publica separadament l’ordenança d’obres i comunicacions urbanístiques ORPIA i la d’intervenció en activitats i instal·lacions. La implantació ha de contrastar el règim de l’activitat amb les obres, els condicionants de l’edifici i els informes sectorials que corresponguin.
La seu municipal dona accés al catàleg de tràmits, les disposicions normatives i la informació urbanística. Abans de presentar l’expedient cal definir operacions, dimensions, ocupació, equips i instal·lacions auxiliars per contrastar el règim aplicable amb l’Ajuntament. Els formularis i requisits s’han de revisar per al cas concret, incloses les autoritzacions sectorials.
La reforma s’ha de coordinar amb els antecedents i l’estat real de l’immoble. Cal representar distribució, altells, estructura i compartimentacions, i resoldre accessibilitat, evacuació, ventilació i instal·lacions. Els plànols i certificats han de correspondre a l’execució final. Si es modifica façana o un edifici amb condicionants específics, cal contrastar-los abans de definir els treballs.
En un local de Sitges per a salut, exercici, formació o reunió cal definir ocupació simultània i ús de les sales. Sortides, accés accessible, lavabos i renovació d’aire han de respondre al servei real. Cal estudiar soroll, vibracions i la convivència amb habitatges o altres usos de l’edifici i de l’entorn.
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · centre formacio
En formació, cal diferenciar aules, tallers i laboratoris i tenir en compte l’edat i l’autonomia dels alumnes per evacuar.
Cal definir l’ús aplicable al CTE DB-SI a partir de l’activitat real. En usos no definits, el document preveu l’assimilació a l’ús més adequat. Magatzems i zones industrials poden requerir altres criteris; no s’ha d’aplicar una sola taula a tot l’immoble sense estudi.
El DB-SI 3, taula 3.1, estableix com a referència general 25 m amb una sola sortida i 50 m amb més d’una, però inclou excepcions i altres condicions d’ocupació, ús i altura d’evacuació. Complir només la longitud no valida la sortida. El projecte ha de justificar recorreguts reals, alternatives, amplades i portes.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La càrrega de foc és l’energia potencial dels materials combustibles: mobiliari, equips, productes i emmagatzematge. No equival a l’aforament ni obliga a tractar tot local com una indústria. Cal identificar locals de risc especial i possibles zones d’emmagatzematge, aplicant els criteris del DB-SI i, quan correspongui, del RSCIEI.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Revisió de fonts: 8 d’octubre de 2026. Els valors explicats s’han de contrastar amb totes les condicions del cas concret.
Compara els aspectes tècnics d’altres activitats del mateix àmbit. Si combines serveis en un local, cal estudiar-los conjuntament.
Fonts municipals consultades el 16 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
