Nalba · Enginyeria d’activitats
Estudi tècnic per implantar nau industrial a Torelló. Abans de llogar o comprar, convé definir l’activitat real i comprovar que el local és adequat.
Llei 3/2010 · Ordre ISP/17/2025
Cal comprovar si l’establiment està subjecte al control preventiu de la Generalitat. L’informe previ es tramita amb la documentació tècnica corresponent; no acredita que les mesures projectades ja s’hagin executat. La classificació i l’abast de la intervenció s’han de contrastar amb el projecte real i els supòsits legals aplicables.
Per als supòsits de l’annex 1 de la Llei 3/2010 sotmesos al control preventiu corresponent, l’article 2 de l’Ordre ISP/17/2025 preveu el certificat d’adequació redactat per tècnic competent. S’entrega al promotor o titular abans de l’acte de comprovació i l’entitat col·laboradora l’ha de tenir per efectuar-lo. El certificat i l’acte de comprovació són documents diferents.
En els casos previstos per l’Ordre, el certificat final d’obra fa aquesta funció. Ha d’incorporar les modificacions no significatives en matèria d’incendis i els controls i resultats exigibles: equips i sistemes de protecció, sectorització, reacció al foc i protecció dels elements estructurals quan correspongui. Cal conservar una documentació coherent amb l’execució final.
Interior: certificat d’adequació i model SP09 · Interior: informe de prevenció i documentació tècnica. Fonts consultades el 16 d’octubre de 2026.
Torelló · Osona
La informació municipal descriu el desenvolupament industrial de Mas de les Vinyes i Mas la Campaneria. En una cerca de nau cal identificar parcel·la, accessos, serveis i antecedents de l’edifici. L’existència d’indústria a l’entorn no acredita l’admissió de qualsevol procés nou.
Els serveis municipals diferencien les funcions d’urbanisme de les llicències, comunicacions ambientals i inspeccions d’activitats. La implantació ha de coordinar l’ús admès i la reforma amb el funcionament del negoci: operacions, superfícies, ocupació, equips i possibles efectes sobre l’entorn.
La seu electrònica municipal dona accés als tràmits i gestions. Abans de presentar l’expedient cal contrastar amb l’Ajuntament el règim d’intervenció i els documents aplicables a l’activitat concreta. La consulta ha de descriure també magatzems, instal·lacions auxiliars i possibles ampliacions; cal coordinar els informes sectorials que corresponguin amb la tramitació municipal.
La reforma s’ha de definir amb els antecedents i l’estat real de l’immoble. Cal coordinar obres i activitat, amb distribució, estructura, accessibilitat, evacuació, ventilació i instal·lacions. Els plànols i certificats finals han de reflectir altells, compartimentacions i equips executats. Un canvi de titular no justifica per si mateix una ampliació o un procés diferent.
En una nau de Torelló cal comprovar el procés admès i representar les zones de fabricació i magatzematge. Una activitat amb mecanitzat, fusta o productes químics necessita descriure operacions i materials amb detall. Captació de pols o contaminants, càrrega de foc, sectors i evacuació s’han de coordinar amb l’estructura i la distribució.
Adreça i referència cadastral, plànols i superfícies, activitat anterior i documentació disponible, equips i potències, horaris i ocupació prevista. Amb aquesta informació es pot concretar l’abast del projecte i consultar els tràmits municipals aplicables.
Criteris de projecte · nau industrial
En una nau, la maquinària, les matèries primeres, els productes i els sectors de treball defineixen l’escenari de projecte.
Cal verificar l’àmbit del RSCIEI aprovat pel RD 164/2025 i les disposicions transitòries per a establiments existents, reformes i expedients en curs. En usos mixtos s’ha d’estudiar també la relació amb el CTE. El nom comercial de l’activitat no resol per si sol el règim aplicable.
Els límits de recorregut i el nombre de sortides s’han de justificar amb les condicions del RSCIEI aplicables a la configuració, risc i ocupació. Cal dibuixar els recorreguts reals entre equips i prestatgeries i comprovar sortides, amplades i alternatives.
R és la capacitat portant davant el foc; E, la integritat davant flames i gasos calents; I, l’aïllament tèrmic. R 60 correspon al criteri portant durant 60 minuts en les condicions de classificació; EI 60 combina separació i aïllament; REI 60 afegeix la capacitat portant. Una biga, una paret no portant i un forjat separador poden requerir classificacions diferents. El temps exigit depèn del cas i s’ha de justificar amb càlcul o documentació del sistema, no només pel material aparent.
La densitat de càrrega de foc ponderada i corregida Qs s’expressa en MJ/m². Considera combustibles, quantitats, poder calorífic i coeficients del mètode aplicable. El risc intrínsec resultant condiciona sectorització, protecció i altres exigències. Exemple explicatiu: 100 kg d’un material de 20 MJ/kg aporten 2.000 MJ abans de ponderacions i correccions; no és encara el càlcul reglamentari de Qs.
L’alçada lliure és l’espai disponible sota sostres i instal·lacions; l’altura d’evacuació és una diferència de cota definida pel DB-SI, no l’alçada interior del local. El RD 486/1997, annex I-A.2, fixa 3 m als locals de treball i permet 2,5 m en locals comercials, de serveis, oficines i despatxos, dins el seu àmbit i règim d’aplicació. Cal contrastar també condicions municipals, sectorials i d’edificis existents abans de donar una alçada per vàlida.
Un equip de climatització que recircula aire no acredita la renovació d’aire exterior. El RITE diferencia categories IDA segons ús: clíniques IDA 1, aules IDA 2 i gimnasos IDA 3, entre altres exemples. El mètode per persona de la taula 1.4.2.1 pressuposa activitat aproximada de 1,2 met i baixa contaminació no humana: no s’han d’aplicar automàticament els seus cabals a exercici intens. En tallers, l’extracció de contaminants de procés s’estudia separadament del confort de les persones.
Amb plànols d’ocupació i recorreguts, justificació del règim d’incendis, comprovació de l’estructura i elements separadors, inventari de combustibles quan calgui, seccions amb alçades i càlcul de ventilació. Les solucions executades i la documentació dels productes han de correspondre al projecte. També cal estudiar accessibilitat, acústica, electricitat i instal·lacions de protecció segons l’abast real.
Revisió de fonts: 8 d’octubre de 2026. Els valors explicats s’han de contrastar amb totes les condicions del cas concret.
Compara els aspectes tècnics d’altres activitats del mateix àmbit. Si combines serveis en un local, cal estudiar-los conjuntament.
Fonts municipals consultades el 16 d’octubre de 2026. El procediment es concreta segons la finca, l’activitat i l’abast de les obres.
